Bunyolí PDF Imprimeix Correu electrònic

La possessió de Bunyolí, juntament amb la seva baronia, és una de les que té arrels més antigues de Mallorca. Recorrent l’estret camí que des de la carretera de Puigpunyent condueix fins a la finca, les cases se’ns apareixen de sobte, a la llunyania, i ens suggereixen un passat gloriós.

Darrera actualització de dijous, 22 de setembre de 2011 19:03
Llegiu-ne més...
 
Ca Dona Aina PDF Imprimeix Correu electrònic

Ca Dona AinaEl rafal de Ca Dona Aina s’estenia pels terrenys que actualment ocupen la Falca Verda i el Club Militar el Fortí i era travessat pel torrent de la Riera. Denominat el Rafal, apareix documentat des d’almenys el segle XV, quan n’eren propietaris els Quint.

Darrera actualització de dissabte, 22 de setembre de 2012 11:27
Llegiu-ne més...
 
Ca l'Ardiaca PDF Imprimeix Correu electrònic

Ca l'ArdiacaLes cases de Ca l’Ardiaca foren construïdes a la ruralia de Palma, entre el camí de Jesús i la carretera d’Esporles, sobre un turó que dominava la Riera. Avui formen part de la ciutat i tenen com a veïnats més propers el cementeri, la residència d’ancians i la via de cintura.

Darrera actualització de divendres, 25 de maig de 2012 22:41
Llegiu-ne més...
 
Ca n'Alcovera PDF Imprimeix Correu electrònic

Ca n'AlcoveraUn magnífic gravat de l’arxiduc Lluís Salvador és l’únic vestigi que ens resta de l’hort de Ca n’Alcovera, arrasat per GESA a la dècada de 1960. La reurbanització dels terrenys dels voltants ha acabat amb les darreres restes que encara romanien d’alguns safareigs i molins d’horts veïnats.

Darrera actualització de dijous, 5 d'abril de 2012 22:25
Llegiu-ne més...
 
Cal Jutge PDF Imprimeix Correu electrònic

Cal JutgeParlar de Cal Jutge és capbussar-se dins la història d’una de les famílies de missers i jutges més prestigioses de Mallorca. Durant més de tres centúries, aquest rafal, documentat també com a Ca les Bernades, pertanyé als Campaner. Cap a 2006, amb la construcció del polígon de Son Morro, el conjunt arquitectònic fou enderrocat.

Darrera actualització de diumenge, 9 de gener de 2011 20:33
Llegiu-ne més...
 
Cal Tresorer PDF Imprimeix Correu electrònic

Cal TresorerLes darreres dècades, s’ha donat a Mallorca en general, i molt particularment a Ciutat, un fenomen de cada vegada més estès: la utilització d’antics antropotopònims que designaven propietats rurals per referir-se a barris, urbanitzacions i polígons industrials i de serveis, senyal inequívoc que han perdut el seu sentit original. Un exemple és Cal Tresorer, convertit en la tercera central elèctrica més potent de l’Illa.

Darrera actualització de diumenge, 7 de novembre de 2010 10:26
Llegiu-ne més...
 
Cala Major PDF Imprimeix Correu electrònic

Cala MajorDalt d’un puig, a la falda de la serra de na Burguesa, s’alcen les ruïnes de Cala Major, des d’on es domina una bellíssima panoràmica sobre la mar i les muntanyes. Les cases foren l’epicentre d’aquest antic rafal, origen de la degradada barriada homònima.

Darrera actualització de dissabte, 23 d'octubre de 2010 17:29
Llegiu-ne més...
 
Can Ceba PDF Imprimeix Correu electrònic

Can CebaDes de les cases de Can Ceba es domina una espectacular miranda sobre la mar i la serra de na Burguesa, una harmonia que només es trenca per la proximitat de les autopistes de ponent i de cintura i pels plans urbanístics projectats als seus terrenys.

Darrera actualització de dissabte, 21 de gener de 2012 21:16
Llegiu-ne més...
 
Can Erret PDF Imprimeix Correu electrònic

Can ErretLes cases de Can Erret, del segle XIX, s’alcen majestuoses entre desenes de xalets amb piscina que han convertit els seus terrenys en un barri dormitori més de la ciutat. La rehabilitació parcial del casal ha permès que no es perdi un exemple singular d’arquitectura rural tradicional, de cada vegada més escassa a la contrada.

Darrera actualització de dimarts, 1 de novembre de 2011 11:01
Llegiu-ne més...
 
Can Fontet PDF Imprimeix Correu electrònic

Can FontetQue Can Fontet és a punt de desaparèixer, això són faves comptades. Quan la crisi comenci a esvair-se, els seus terrenys passaran a formar part del polígon industrial i de serveis de Son Ximelis, Can Fontet i Cals Pastors. Servesqui aquesta fitxa per preservar-ne la memòria.

Darrera actualització de diumenge, 24 de juliol de 2011 19:13
Llegiu-ne més...
 
Can Garau PDF Imprimeix Correu electrònic

Can GarauCan Garau és un d’aquests petits tresors que encara conserva el terme de la ciutat, allunyat de l’urbs que tot ho engoleix. Pel seu límit de ponent, hi passa la síquia de la font d’en Baster, de l’aigua de la qual s’abeurava el seu hort d’arbres fruiters.

Darrera actualització de diumenge, 3 d'abril de 2011 22:20
Llegiu-ne més...
 
Can Granada PDF Imprimeix Correu electrònic

Durant l’època de dominació àrab, era l’alqueria Hanino, de 10 jovades de superfície. Una vegada conquerida l’illa per les tropes del rei En Jaume, correspongué a Bernat de Sagranada, de la família del qual prengué la denominació de Can Granada.

Les cases han estat sotmeses a la deixadesa i a l’abandonament durant dècades, i això ha provocat que estiguem a punt de perdre-les definitivament.

Darrera actualització de diumenge, 7 de febrer de 2010 13:26
Llegiu-ne més...
 
Can Oleo PDF Imprimeix Correu electrònic

Can OleoL’exclaustració del monestir de la Real i la posterior parcel·lació i venda dels seus terrenys suposà la desaparició progressiva del gran latifundi dels monjos cistercencs, reduït avui dia a la mínima expressió. Fou així com nasqué el rafal de Can Oleo.

Darrera actualització de diumenge, 5 de febrer de 2012 23:07
Llegiu-ne més...
 
Can Tàpera PDF Imprimeix Correu electrònic

Can TàperaCan Tàpera es formà per l’agregació dels rafals de Son Palerm i Son Palermet, situats entre Son Toells, Son Ferrer, Son Ferreret, Son Batle, Cala Major i la ribera de la mar. L’antropotopònim es féu molt conegut entre la població illenca quan, el 1929, la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Balears –Sa Nostra– adquirí part de la finca per convertir-la en centre de colònies d’estiu.

Darrera actualització de dilluns, 14 de gener de 2013 20:43
Llegiu-ne més...
 
Can Valero PDF Imprimeix Correu electrònic

Can ValeroAntigament denominat Son Bauçà i, amb anterioritat, el Monestiret, durant segles fou pertinença de la possessió de Belldeport, que formava part del disputat fideïcomís de Baltasar Tomàs i Nicolau. El 1967, ASIMA inaugurà als seus terrenys el polígon industrial i de serveis de Can Valero.

Darrera actualització de dimecres, 24 d'agost de 2011 16:55
Llegiu-ne més...
 
El Canyar PDF Imprimeix Correu electrònic

A la zona d’Establiments es concentren algunes de les més belles i sumptuoses possessions de Mallorca. N’és un exemple el Canyar, immersa dins un exuberant paisatge de pins, alzines, canyars i marjades plenes de tarongers.

Darrera actualització de diumenge, 7 de febrer de 2010 13:42
Llegiu-ne més...
 
El Corb Marí PDF Imprimeix Correu electrònic

El Corb MaríA mitjan segle XVIII, el rei inicià l’establiment de bona part dels terrenys que posseïa a la costa de ponent de la ciutat, on s’edificaren les primeres cases d’estiueig de què es té constància. Sorgiren així els nuclis del Terreno, Portopí i el Corb Marí, que prengué el seu nom d’un escull que hi havia davant la caleta del Mal Pas.

Darrera actualització de dissabte, 9 de novembre de 2013 10:40
Llegiu-ne més...
 
El Portitxol PDF Imprimeix Correu electrònic

El Portitxol o la TorretaCap al segle XVII, diversos horts de l’horta d’Avall tenien la denominació genèrica del Portitxol, atesa la seva ubicació prop d’aquesta cala. Un d’ells, anomenat posteriorment la Torreta, quedà immortalitzat gràcies a un gravat que l’arxiduc Lluís Salvador emprà per il·lustrar la seva obra Die Balearen. Durant alguns anys, part dels seus terrenys foren ocupats per la central elèctrica de la Companyia Mallorquina d’Electricitat SA.

Darrera actualització de dijous, 6 de desembre de 2012 22:23
Llegiu-ne més...
 
El Terreno PDF Imprimeix Correu electrònic

El TerrenoFins al segle XVIII, els terrenys que ocupen el Terreno formaven part del bosc de Bellver i pertanyien al terreno del Real Patrimonio, d’on prengué el seu nom. Entre els seus propietaris més il·lustres, sens dubte cal destacar la figura del cardenal Despuig.

Darrera actualització de diumenge, 10 de juliol de 2011 11:59
Llegiu-ne més...
 
L'Aigua Dolça PDF Imprimeix Correu electrònic

L'Aigua DolçaDavant l’amenaça constant d’invasió, la badia de Palma fou blindada amb tot un seguit de torres de defensa de les quals, malauradament, només en queden dues avui dia. Una d’elles era la torre d’en Carròs, situada durant segles en terrenys del rafal que posteriorment fou denominat de l’Aigua Dolça, ja que a la seva cala fou descoberta una font el 1609.

Darrera actualització de diumenge, 30 de març de 2014 20:17
Llegiu-ne més...
 
L'Aranjassa PDF Imprimeix Correu electrònic

L'AranjassaVora la carretera vella de Llucmajor, ens sorprèn la visió sobtada de les cases de l’Aranjassa, del segle XVII, antiga possessió que fou propietat del bisbat de Mallorca.

Darrera actualització de diumenge, 7 de febrer de 2010 13:47
Llegiu-ne més...
 
L'Hort de les Ànimes PDF Imprimeix Correu electrònic

L'Hort de les ÀnimesL’Hort de les Ànimes se situa entre la carretera de Manacor i el camí Fondo, vora la central tèrmica de Cal Tresorer. L’únic que ens resta és el conjunt hidràulic, en un avançat estat de deteriorament, compost de molí, tres sínies, dos safareigs i un fragment de síquia. Es tracta, en definitiva, d’un espectacular sistema d’extracció i aprofitament de l’aigua del subsòl. Representa un dels pocs exemples que queda a la denominada horta d’Avall.

Darrera actualització de dimecres, 17 de febrer de 2010 12:20
Llegiu-ne més...
 
L'Hort del Carme PDF Imprimeix Correu electrònic

L'Hort del CarmeEntre els segles XVI-XIX, els frares carmelitans posseïren diverses propietats entre el Portitxol i el Coll d’en Rabassa. Una d’elles era el denominat Hort del Carme, que els fou expropiat amb l’entrada del govern del Trienni Liberal. Els seus terrenys estigueren a punt d’albergar l’embotelladora de Coca-Cola a la dècada de 1960, però la construcció de l’autopista de l’aeroport capgirà els plans.

Darrera actualització de dijous, 1 de setembre de 2011 16:20
Llegiu-ne més...
 
L'Hostalet d'en Canyelles PDF Imprimeix Correu electrònic

L'Hostalet d'en CanyellesAbans de convertir-se en la barriada popular denominada avui dia els Hostalets, l’Hostalet d’en Canyelles serví de posada per als forans que venien a Palma pel camí d’Inca. Prengué el nom de la família Canyelles, documentada com a propietària d’aquest establiment des del segle XVII.

Darrera actualització de dissabte, 23 de febrer de 2013 11:37
Llegiu-ne més...
 
La Casa Blanca PDF Imprimeix Correu electrònic

La Casa BlancaLa dessecació del prat de Sant Jordi, conclosa a mitjan segle XIX, possibilità la creació i consolidació dels nuclis urbans de la Casa Blanca i de Sant Jordi, que en part s’assenten sobre els terrenys de la possessió de la Casa Blanca.

Darrera actualització de dissabte, 3 de març de 2012 17:49
Llegiu-ne més...
 
La Real PDF Imprimeix Correu electrònic

La RealL’exclaustració del monestir de la Real i la posterior parcel·lació i venda dels seus terrenys suposà la desaparició progressiva del gran latifundi dels monjos cistercencs, reduït avui dia a la mínima expressió. Fou així com nasqué el rafal de la Real.

Darrera actualització de diumenge, 29 de maig de 2011 09:07
Llegiu-ne més...
 
La Teulera PDF Imprimeix Correu electrònic

La TeuleraLa Teulera és un dels desafortunats exemples de magnífica possessió ciutadana que inexplicablement pogué esser esbucada amb el vistiplau de l’Administració i la manca de sensibilitat de les persones que en aquell moment eren al capdavant de la promotora. Serveixin, doncs, aquestes pàgines per preservar-ne la memòria.

Darrera actualització de diumenge, 7 de febrer de 2010 14:04
Llegiu-ne més...
 
Les Parellades PDF Imprimeix Correu electrònic

Les ParelladesDiu el Diccionari català-valencià-balear que una parellada era una extensió de terra que es llaurava normalment en un dia per un parell de bous. A Palma, hi ha documentades algunes parellades, situades molt a prop de les murades, entre el bastió de Santa Margalida i la porta de Jesús.

Darrera actualització de diumenge, 9 de desembre de 2012 21:43
Llegiu-ne més...
 
Les Trompes PDF Imprimeix Correu electrònic

Les TrompesQuan, el 1665, els frares mínims de Sant Francesc de Paula abandonaren el convent de la Soledat Extramurs o Fora Porta, la contrada passà a denominar-se la Soledat Vella, per on s’estenien tot un seguit d’horts i rafals, com per exemple les Trompes, documentat des de principis del segle XVII.

Llegiu-ne més...
 
Les Veles de Son Gallard PDF Imprimeix Correu electrònic

Les Veles de Son GallardLa possessió de Son Gallard es formà per l’agregació de diversos rafals i peces de terra. Una de les seves pertinences era les Veles de Son Gallard, que apareix documentada com a finca independent a principis del segle XIX. Durant les obres de desdoblament de la carretera de Manacor (2004-06), a les cases els vengué d’un pèl d’esser enderrocades; pitjor sort corregueren les de la veïnada Son Fiol, de les quals només resta el molí de vent aiguader, que fou restaurat.

Darrera actualització de dimecres, 3 de març de 2010 20:15
Llegiu-ne més...
 
Molí d'en Moix PDF Imprimeix Correu electrònic

Molí d'en MoixAl llarg del seu recorregut, la síquia d’en Baster comptava amb un total de trenta-vuit molins d’aigua, un dels quals, el vint-i-vuitè, era el d’en Moix, situat al pla de Sant Llorenç. Aquesta joia andalusina ens mostra l’aprofitament fins a la darrera gota d’un recurs tan escàs a la nostra illa.

Darrera actualització de diumenge, 17 d'abril de 2011 10:01
Llegiu-ne més...
 
Portopí PDF Imprimeix Correu electrònic

PortopíEn el repartiment de Mallorca, correspongué, per parts iguals, a Jaume I i al noble Nunó Sanç. Durant segles, fou propietat exclusiva del Reial Patrimoni. A principis del segle XIX, una part important dels terrenys foren establits al comerciant Sebastià Morro Llopis, qui construí la primera casa, Can Morro, germen de la futura barriada de Portopí.

Darrera actualització de diumenge, 13 d'octubre de 2013 16:50
Llegiu-ne més...
 
Sant Llàtzer dels Mesells PDF Imprimeix Correu electrònic

Sant Llàtzer dels MesellsEntre els segles XVI-XIX, hi hagué al camí d’Inca l’hospital de Sant Llàtzer dels Mesells, que atenia els leprosos o mesells. L’edifici de l’hospital i l’oratori adjunt perduraren fins a principis del segle XX, quan el rafal fou parcel·lat i urbanitzat.

Darrera actualització de diumenge, 7 d'octubre de 2012 12:12
Llegiu-ne més...
 
Sant Llorenç PDF Imprimeix Correu electrònic

Sant LlorençSant Llorenç designava la planícia que s’estenia, aproximadament, entre Son Pacs, Son Térmens i els camins de Valldemossa i de Bunyola. Abastava una superfície de terrenys tan extensa que tota aquella contrada, de terres eminentment planes, passà a esser denominada pla de Sant Llorenç.

Darrera actualització de dijous, 2 de juny de 2011 21:51
Llegiu-ne més...
 
Santa Eulàlia PDF Imprimeix Correu electrònic

En els estreps de l’extrem occidental de la serra de Tramuntana, al vessant que separa el districte de la ciutat dels terrenys de Calvià, s’hi amaga una de les possessions més antigues de Mallorca, documentada ja a l’època de dominació àrab amb el nom de sanad al-uliya.

Darrera actualització de dissabte, 6 de febrer de 2010 14:03
Llegiu-ne més...
 
Sarrià PDF Imprimeix Correu electrònic

SarriàAl peu de les muntanyes que separen Establiments d’Esporles, s’hi enclava una de les més belles i millor conservades possessions de Palma. El casal és una magnífica mostra de les antigues cases senyorials rurals mallorquines.

Darrera actualització de diumenge, 21 d'agost de 2011 18:07
Llegiu-ne més...
 
So na Jaume PDF Imprimeix Correu electrònic

So na JaumeSo na Jaume és una d’aquestes poques possessions ciutadanes que han sabut adaptar-se als temps actuals per tal de mantenir una explotació agropecuària rendible, basada en la qualitat dels seus productes, procedents de l’agricultura i la ramaderia ecològica, que després són venuts al negoci familiar, Sa Casa Pagesa, ubicat a la mateixa finca, i a diversos mercats.

Darrera actualització de diumenge, 11 de setembre de 2011 10:27
Llegiu-ne més...
 
Son Ametler PDF Imprimeix Correu electrònic

Les cases de Son Ametler representen amb mèrit la idea de palau senyorial rural, que estigué tant de moda els segles XVII-XVIII. El seu gran jardí d’estil isabelí comptava amb una de les pèrgoles més llargues de Mallorca. Aquesta magnificència, emperò, l’ha anat esborrant el pas de temps, que ha castigat amb força l’abandonament d’aquest edifici de propietat municipal, a l’espera d’una acurada restauració que sembla no arribar mai.

Darrera actualització de divendres, 5 de març de 2010 16:22
Llegiu-ne més...
 
Son Anglada PDF Imprimeix Correu electrònic

Son AngladaSon Anglada se situa sobre una elevació des de la qual es domina la vall per on passa la Riera, enrevoltada d’ametlerars, garroverars i pinar. Constitueix un dels pocs exemples a Mallorca en què s’observa l’evolució des de l’època musulmana fins al segle XIX. Els darrers anys, era dedicada a ametlerars, garroverars i ramaderia, i era famós l’exquisit formatge que s’hi feia amb llet d’ovella.

Darrera actualització de diumenge, 8 de maig de 2011 14:37
Llegiu-ne més...
 
Son Armadans PDF Imprimeix Correu electrònic

Son ArmadansConta la llegenda que un esclau moro, pagat per la família Espanyol, tirà el darrer rebrot dels Armadans —gairebé un nadó— des de dalt de la torre, i que, en lloc d’aconseguir la llibertat, fou cruelment castigat i executat. Des de llavors, la torre de Son Armadans ha estat envoltada d’una aurèola misteriosa.

Darrera actualització de diumenge, 7 de febrer de 2010 16:54
Llegiu-ne més...
 
Son Banya PDF Imprimeix Correu electrònic

Son BanyaUn dels rafals més desgraciats de Palma ha estat Son Banya, castigat primer pels aiguamolls i la malària, després per l’aeroport, més endavant pel poblat gitano de Son Riera i, finalment, per l’abandó i l’espoli.

Darrera actualització de dissabte, 14 de juliol de 2012 17:38
Llegiu-ne més...
 
Son Bauçà PDF Imprimeix Correu electrònic

Les cases estan edificades sobre un petit turó, amb vista sobre la badia i les muntanyes. A pesar d’esser de petites dimensions, compleixen tots els requisits de les grans, proporcionalment a la seva petita escala.

Darrera actualització de diumenge, 7 de febrer de 2010 18:19
Llegiu-ne més...
 
Son Benet Verger PDF Imprimeix Correu electrònic

Son Benet Verger

Fins al segle XV, Son Benet Verger, com molts altres rafals de la contrada, fou una vinya del denominat Vinyet del Pla. Les notícies més antigues que hem pogut trobar es remunten a la primera meitat del segle XVI, quan pertanyia al notari Jeroni Falcó.

Darrera actualització de divendres, 1 de març de 2013 12:16
Llegiu-ne més...
 
Son Berga PDF Imprimeix Correu electrònic

Son BergaSon Berga, amb la seva torre del segle XV, és una de les possessions més emblemàtiques de Mallorca. Al llarg de la seva història, n’han estat propietàries algunes de les famílies més importants de la noblesa illenca: Berga, Sunyer, Safortesa-Tagamanent, Fuster, Desclapés i Rossinyol de Sagranada.

Darrera actualització de dissabte, 13 de novembre de 2010 12:31
Llegiu-ne més...
 
Son Berga Nou PDF Imprimeix Correu electrònic

Son Berga NouQuan hom parla de les cases de possessió més belles de Mallorca, sens dubte Son Berga Nou n’ocupa un dels primers llocs. Construïdes entre 1770-76, aquestes cases senyorials són de les més significatives de la ruralia de Palma.

Darrera actualització de diumenge, 7 de febrer de 2010 18:36
Llegiu-ne més...
 
Son Bessó PDF Imprimeix Correu electrònic

Son BessóL’abundant documentació sobre aquest antic rafal ens permet de remuntar-nos fins al segle XIV. El seu nom el devem a la família Salom, de malnom Bessó, que el tengué durant 59 anys. Entre les famílies que l’han posseït, sens dubte destaquen els Despuig, propietaris entre 1688-1896.

Darrera actualització de dimecres, 22 de gener de 2014 19:32
Llegiu-ne més...
 
Son Bibiloni PDF Imprimeix Correu electrònic

Son BibiloniPer a molts, el seu nom s’associa només a la Ciutat Esportiva del Reial Mallorca, que n’ocupa part dels terrenys.

Son Bibiloni, emperò, és una antiga possessió que fou dels cartoixans de Valldemossa, les cases de la qual acullen avui les seus de la casa d’Andalusia i de l’Associació de Grups Musicals.

Darrera actualització de diumenge, 7 de febrer de 2010 18:41
Llegiu-ne més...
 
Son Bordoi PDF Imprimeix Correu electrònic

Son BordoiEl rafal de Son Bordoi fou sentenciat a mort amb la construcció de l’enllaç de la via de cintura amb l’autopista de l’aeroport. Les seves cases, de les quals només resten alguns fragments de parets mestres, sucumbiren al pas del temps. La urbanització dels seus terrenys serà l’estocada final.

Darrera actualització de divendres, 30 de desembre de 2011 09:51
Llegiu-ne més...
 
Son Bosc PDF Imprimeix Correu electrònic

Son BoscPodria destacar la rusticitat de les seves cases o la seva llarga i interessant història, però al final, com és costum, hauré d’explicar que Son Bosc s’ha convertit en una altra víctima de l’especulació urbanística promoguda pels qui saben com ensabonar polítics corruptes a canvi d’informació privilegiada.

Darrera actualització de dijous, 28 de juliol de 2011 09:58
Llegiu-ne més...
 
Son Cabrer PDF Imprimeix Correu electrònic

Son CabrerConta la tradició que els cavalls de l’exèrcit del rei En Jaume, abans d’envair Madina Mayurqa, foren abeurats en aquest rafal, que era travessat per les síquies de la font de la Vila i de la d’en Baster. La riquesa d’aigua de la zona atragué els monjos cistercencs, que s’instal·laren a Son Cabrer el 1239, abans del trasllat definitiu (1266) al monestir actual de Santa Maria de la Real.

Les cases són un bell exemple ciutadà de l’heterogeneïtat i complexitat que pot adquirir amb el pas dels segles aquest tipus de construcció rural.

Darrera actualització de dijous, 28 de febrer de 2013 21:46
Llegiu-ne més...
 
Son Campos PDF Imprimeix Correu electrònic

Son CamposEl rafal de Son Campos fou una de les primeres víctimes de l’execució del Projecte d’Eixample de Palma, redactat per l’enginyer de camins Bernat Calvet el 1901. Se situava a l’espai que ocupen actualment les estacions de Sóller i d’Inca i el parc de les Estacions.

Darrera actualització de diumenge, 18 de novembre de 2012 20:25
Llegiu-ne més...
 
Son Canals PDF Imprimeix Correu electrònic

Son CanalsEl rafal de Can Canals o Son Canals, documentat també com a Son Coc Nou, quedà sentenciat quan la ploma de l’enginyer de camins Bernat Calvet traçà (1901) per damunt els seus sementers el que serien els futurs carrers d’aquell barri. Per diverses circumstàncies, la zona no fou urbanitzada fins a les dècades de 1960-70, moment en què, finalment, les cases foren enderrocades.

Darrera actualització de diumenge, 7 de febrer de 2010 18:52
Llegiu-ne més...
 
Son Cànaves PDF Imprimeix Correu electrònic

Son CànavesL’exclaustració del monestir de la Real i la posterior parcel·lació i venda dels seus terrenys suposà la desaparició progressiva del gran latifundi dels monjos cistercencs, reduït avui dia a la mínima expressió. Fou així com nasqué Son Cocoví, més endavant denominat Son Cànaves, procedent de la Vinya de la Real. La rehabilitació de les cases per part de l’Ajuntament de Palma ha possibilitat la recuperació per a la ciutadania d’un bon exemple d’arquitectura rural tradicional.

Darrera actualització de diumenge, 22 de maig de 2011 18:49
Llegiu-ne més...
 
Son Casimiro PDF Imprimeix Correu electrònic

Son CasimiroEntre els camins de Jesús i de la Real, hi hagué una petita propietat denominada Son Casimiro, que era on, segons sembla, habitava el donat del convent de Jesús. Una fotografia de Jaume Escalas immortalitzà les cases, ja desaparegudes.

Darrera actualització de divendres, 14 de desembre de 2012 23:16
Llegiu-ne més...
 
Son Castelló PDF Imprimeix Correu electrònic

Son CastellóSon Castelló és un dels innumerables exemples de possessions que han estat engolides pel creixement urbanístic de la ciutat. La data d’esbucament de les cases (1978) ens pot quedar llunyana i fer-nos pensar que ara ja no passen aquestes coses. Res més enfora. A Ciutat, any rere any perdem antigues cases rurals.

Darrera actualització de diumenge, 7 de febrer de 2010 18:56
Llegiu-ne més...
 
Son Cigala PDF Imprimeix Correu electrònic

Son CigalaDe l’antic rafal de Son Cigala crida l’atenció l’entorn, abans una àmplia zona verda i rural, i convertit ara en una creixent urbanització que ha transformat espectacularment el lloc.

Darrera actualització de dimecres, 29 de juny de 2011 17:35
Llegiu-ne més...
 
Son Cladera PDF Imprimeix Correu electrònic

Son CladeraLes cases de Son Cladera representen una senya d’identitat enmig de la barriada que ha crescut al seu voltant. Sense pretendre-ho, exerceixen un paper pedagògic excepcional per explicar la transformació de la ciutat al llarg de les darreres dècades.

Darrera actualització de divendres, 27 d'abril de 2012 20:52
Llegiu-ne més...
 
Son Cloquell PDF Imprimeix Correu electrònic

Son CloquellLes ruïnes de Son Cloquell, humiliades pel Consell de Mallorca, s’alcen impotents sobre una suau elevació del terreny, vora el poliesportiu de Sant Ferran, a l’espera d’alguna mena de rehabilitació que els torni la dignitat perduda.

Darrera actualització de dimarts, 5 d'octubre de 2010 16:26
Llegiu-ne més...
 
Son Cotoner PDF Imprimeix Correu electrònic

Son CotonerA la zona del Vinyet es concentraven algunes de les possessions més importants i antigues del terme, com Son Cotoner, les cases de la qual foren reconvertides, ara fa més d’una dècada, en supermercat. La zona ha perdut progressivament la condició de rural i ha esdevengut un barri més de Palma, ocupat majoritàriament per gent obrera.

Les restes de l’edifici són una referència dels orígens del lloc i mostren elements arquitectònics que cal mantenir.

Darrera actualització de diumenge, 7 de febrer de 2010 22:55
Llegiu-ne més...
 
Son Dameto PDF Imprimeix Correu electrònic

Son DametoLes antigues cases de Son Dameto, acabades de construir el 1630, són situades al lloc del Vinyet, a unes terres que els Dameto posseïen des d’antic. Aquest rafal no constitueix una excepció a la tònica general i ha acabat engolit pel creixement urbanístic a la carta que converteix camps d’ametlers en zones urbanitzades, no exemptes de sucoses operacions econòmiques.

Darrera actualització de dilluns, 8 de febrer de 2010 16:23
Llegiu-ne més...
 
Son Dureta PDF Imprimeix Correu electrònic

Son DuretaPer a la majoria, Son Dureta és el nom de l’hospital de referència de les Illes Balears. Molt abans, emperò, fou durant segles un important rafal ciutadà que pertanyé a les famílies Dureta, Santandreu, Fuster i Vidal.

Darrera actualització de dilluns, 8 de febrer de 2010 16:27
Llegiu-ne més...
 
Son Espanyol PDF Imprimeix Correu electrònic

Son EspanyolLes cases de possessió de Son Espanyol, convertides en seu del ParcBIT, són situades a dalt d’un turonet, des del qual es domina la panoràmica sobre Ciutat i la zona de muntanya que limita amb Valldemossa.

La possessió ha estat testimoni dels canvis dràstics que ha sofert el seu entorn al llarg del temps.

Darrera actualització de diumenge, 26 de setembre de 2010 11:31
Llegiu-ne més...
 
Son Espanyolet PDF Imprimeix Correu electrònic

Son EspanyoletSon Espanyolet fou una de les primeres víctimes del pla d’eixample de la ciutat. Propietat de les famílies Espanyol, Sales i Caro, les seves cases sobrevisqueren fins al 1989, any en què foren enderrocades.

Darrera actualització de dijous, 18 d'agost de 2011 01:03
Llegiu-ne més...
 
Son Espases PDF Imprimeix Correu electrònic

Son EspasesParlar de Son Espases és enaltir la grandesa i la misèria de la nostra illa. Així com la seva reconstrucció històrica ens transporta, ni més ni menys, a l’època de dominació romana, la seva història recent, en canvi, ens mostra el pitjor de nosaltres, quan l’interès particular s’anteposa al general.

Darrera actualització de diumenge, 28 de novembre de 2010 22:30
Llegiu-ne més...
 
Son Ferragut PDF Imprimeix Correu electrònic

Son FerragutConduint per la via de cintura, encara amb la ressaca provocada per la gatera urbanística, hom se sorprèn de veure a banda i banda diverses cases de possessió aïllades, algunes gairebé fregant l’asfalt. Una d’aquestes és Son Ferragut, que ha resistit l’embat del temps i encara conserva la seva singularitat arquitectònica.

Darrera actualització de dimarts, 27 de març de 2012 21:34
Llegiu-ne més...
 
Son Ferrando PDF Imprimeix Correu electrònic

Son FerrandoL’antic rafal de Son Ferrando se situa a una zona delicada de l’anomenada Horta d’Avall, a punt d’esser urbanitzada. A desgrat de la seva senzillesa, el conjunt conserva interessants elements etnològics que caldria preservar.

Darrera actualització de dilluns, 8 de febrer de 2010 16:29
Llegiu-ne més...
 
Son Ferrer de Sant Jordi PDF Imprimeix Correu electrònic

Son Ferrer de Sant JordiA l’encara rural pla de Sant Jordi es concentren algunes de les possessions més grans i antigues de Mallorca.

Les cases de Son Ferrer de Sant Jordi ofereixen la impressió de fortalesa i en donen una idea de la grandesa pretèrita.

Darrera actualització de dilluns, 8 de febrer de 2010 16:32
Llegiu-ne més...
 
Son Fiol PDF Imprimeix Correu electrònic

Son FiolEntre el camí Salard i el torrent Gros, s’estén la parcel·lació rústica de Son Fiol, nascuda de l’establiment d’aquest antic rafal a finals del decenni de 1960. La mateixa urbanització ha anat engolint progressivament la finca, de la qual només resta la casa principal, un jardí-hort i un safareig, enrevoltat tot d’un tros de terra que no arriba a la quarterada.

Darrera actualització de dimecres, 25 de juliol de 2012 12:56
Llegiu-ne més...
 
Son Flor PDF Imprimeix Correu electrònic

Son FlorA la zona del Vinyet es concentren alguns dels rafals que han donat nom a les innombrables urbanitzacions que han brotat els darrers anys en aquelles terres.

En un estat de deixadesa absoluta, enrevoltada d’herbam i diversos abocadors il·legals, Son Flor resta com a senya d'identitat enmig d'una zona progressivament assetjada pel creixement urbanístic.

Darrera actualització de dilluns, 8 de febrer de 2010 16:35
Llegiu-ne més...
 
Son Fornari PDF Imprimeix Correu electrònic

Son FornariEl rafal de Son Fornari, ocupat il·legalment des de fa anys per persones amb una alta capacitat destructiva, es troba a la UCI, a l’espera del cop de gràcia que transformi en urbanitzables les prop de quatre quarterades que li queden.

Darrera actualització de dimecres, 20 de juliol de 2011 00:31
Llegiu-ne més...
 
Son Fortesa PDF Imprimeix Correu electrònic

Son FortesaSon Fortesa era un dels pocs exemples de possessió mallorquina on es podia veure clarament l’evolució d’aquestes construccions al llarg dels segles, des del gòtic fins a les intervencions més recents. El seu final, com el de la Teulera o tantes altres cases de possessió ciutadanes, fou tràgic i perfectament evitable.

Darrera actualització de dilluns, 8 de febrer de 2010 16:38
Llegiu-ne més...
 
Son Fuster PDF Imprimeix Correu electrònic

Son FusterSon Fuster era una de les possessions més importants i extenses de Ciutat, les terres de la qual s’endinsaven en el terme de Marratxí. Els seus terrenys anaren minvant progressivament fins al moment actual, en què l’antic nucli ha quedat encaixonat entre dues autopistes i el polígon de Son Castelló. Afortunadament, les cases han estat parcialment conservades i rehabilitades, com també ho han estat les de Son Fuster Nou, convertides en escoleta municipal.

Darrera actualització de dilluns, 8 de febrer de 2010 16:41
Llegiu-ne més...
 
Son Gallard PDF Imprimeix Correu electrònic

Son GallardLa possessió de Son Gallard fou propietat, durant segles, dels pares del convent de Sant Domingo de Ciutat, els quals hi desenvoluparen una important activitat vitivinícola que quedà reflectida en la toponímia amb noms com ara la torre del Vinyol, el Celler o Son Gallard del Celler. Amb motiu de les desamortitzacions de la primera meitat del segle XIX, la finca fou dividida i venuda a diversos compradors.

Darrera actualització de dissabte, 27 de febrer de 2010 19:26
Llegiu-ne més...
 
Son Gelabert PDF Imprimeix Correu electrònic

Son GelabertSon Gelabert és un altre dels innumerables exemples de casa de possessió que desaparegué durant la febre del totxo, a la que se sumà alegrement l’Ajuntament de Palma requalificant terrenys a tort i a dret sense preocupar-se pel patrimoni que es perdia pel camí.

Darrera actualització de diumenge, 2 de desembre de 2012 20:19
Llegiu-ne més...
 
Son Gofis PDF Imprimeix Correu electrònic

Son GofisQuan l’amo en Sebastià Bennàssar Català s’assabentà que havia de prendre els atapins perquè Son Gofis havia d’esser urbanitzat imminentment, la tristor se n’apoderà. Tants d’anys cuidant aquelles fèrtils terres per veure-les ara convertides en una espectacular barriada dormitori.

Darrera actualització de diumenge, 1 d'abril de 2012 09:46
Llegiu-ne més...
 
Son Gotleu PDF Imprimeix Correu electrònic

Son GotleuHi ha rafals i possessions que per haver esdevengut barris, polígons o, fins i tot, hospitals el seu antropotopònim ha pres un protagonisme que, tal volta, no el tenia quan només era una propietat rústica. De vegades, però, el fet pel qual destaca està carregat de connotacions negatives, com el cas que ens ocupa. Dir Son Gotleu és parlar de gueto, drogues, immigració i problemes de convivència, una mescla explosiva que ens allunya del seu passat rural.

Darrera actualització de dissabte, 23 d'abril de 2011 00:03
Llegiu-ne més...
 
Son Gual PDF Imprimeix Correu electrònic

Son GualAl pla de Sant Jordi es conserven algunes de les possessions més antigues i extenses de Ciutat, com ara Son Gual, les cases de la qual es troben aïllades dalt d’un turonet, antigament enrevoltades d’unes 1.200 quarterades de sementers de cultiu, bosc i garriga.

Darrera actualització de dimecres, 26 de maig de 2010 18:35
Llegiu-ne més...
 
Son Gual de Pocafarina PDF Imprimeix Correu electrònic

Son Gual de PocafarinaPoques possessions mallorquines poden presumir de comptar amb una història tan antiga i tan ben documentada com la de Son Gual de Pocafarina, els orígens de la qual es remunten a l’època de dominació àrab, quan era l’alqueria Ulaxamen. Al llarg dels segles, ha pertangut al bisbat de Mallorca i a les famílies Gual, Gual-Despuig, Rossinyol, Pueyo i Rotten, i ha estat adscrita administrativament als termes d’Esporles (segle XIII-1837), Establiments (1837-1919) i Ciutat (des de 1919).

Darrera actualització de dissabte, 6 de febrer de 2010 13:55
Llegiu-ne més...
 
Son Güells PDF Imprimeix Correu electrònic

Son GüellsEl rafal de Son Güells ha estat una de les darreres víctimes de l’urbanisme salvatge promogut alegrement des de l’Ajuntament de Palma. Bona part de les seves terres han estat ocupades (2004-07) per la urbanització fantasma homònima i per un vial que enllaça la via de cintura i el camí Salard. Les cases de Son Güells Nou foren enderrocades sense manies el 2004. De moment, en resten les antigues, sotmeses a un deteriorament progressiu causat per l’abandonament.

Darrera actualització de dissabte, 19 de febrer de 2011 22:50
Llegiu-ne més...
 
Son Hug PDF Imprimeix Correu electrònic

Son HugSon Hug és un d’aquests estranys oasis rurals que romanen amagats dins la ciutat, a l’espera de la gran pilotada urbanística que, com sempre, generarà a qualcú una sucosa plusvàlua. Previsiblement, els seus terrenys acabaran formant part dels polígons industrials i de serveis de Son Castelló i de Son Rossinyol.

Darrera actualització de dilluns, 25 de juny de 2012 22:31
Llegiu-ne més...
 
Son Juny PDF Imprimeix Correu electrònic

Son JunyParadoxes de la vida, Son Juny ha romàs sense urbanitzar les darreres dècades gràcies a la construcció de l’autopista de l’aeroport, inaugurada cap a 1972, que frustrà els plans que GESA tenia projectats sobre aquests terrenys. Tanmateix, la treva ha estat només temporal i, com era d’esperar, aquesta via propiciarà, els propers anys, l’inici de la seva destrucció, ja que la finca es veu amenaçada pels plans urbanístics prevists a la zona i per la construcció de la ronda de circumval·lació del Molinar i l’enllaç de l’autopista de l’aeroport amb aquest nucli.

Darrera actualització de dimarts, 9 de febrer de 2010 16:33
Llegiu-ne més...
 
Son Llàtzer PDF Imprimeix Correu electrònic

Son LlàtzerSon Llàtzer és el nom d’un antic rafal situat al pla de Sant Jordi, entre les carreteres de Manacor i de Sineu. El seu antropotopònim s’ha fet especialment conegut d’ençà que una part dels seus terrenys alberga, des de 2001, el centre hospitalari. Després d’una profunda rehabilitació (2006-07), el vell casalot ha recuperat part de l’esplendor que havia perdut els darrers anys.

Darrera actualització de dilluns, 8 de febrer de 2010 19:55
Llegiu-ne més...
 
Son Lledó PDF Imprimeix Correu electrònic

Son LledóLes terres de Son Lledó tenen el seu origen en la possessió de Son Magraner, propietat durant segles de la família Puigdorfila, que fou establida el 1842. El rafal es formà per la segregació i posterior annexió de 20 establits que comprà Miquel Lledó Amorós, de qui prengué la denominació.

Darrera actualització de dimarts, 26 de juliol de 2011 11:27
Llegiu-ne més...
 
Son Lleganya PDF Imprimeix Correu electrònic

Son LleganyaA desgrat d’estar construïdes en la ruralia del terme de la ciutat, les cases de Son Lleganya, del segle XIX, mostren característiques pròpies del casal senyorial urbà, amb interessants elements arquitectònics que cal conservar.

Darrera actualització de dijous, 30 de desembre de 2010 21:56
Llegiu-ne més...
 
Son Llompard PDF Imprimeix Correu electrònic

Son LlompardDes de la solitària estació de metro de Son Sardina, s’albiren les cases de Son Llompard, enrevoltades d’un extens ametlerar i custodiades per la serra d’Alfàbia.

Darrera actualització de dimarts, 1 de març de 2011 17:01
Llegiu-ne més...
 
Son Llull (la Vileta) PDF Imprimeix Correu electrònic

Son Llull de la ViletaSon Llull fou un antic rafal del Vinyet que, amb el seu establiment el segle XIX, passà a formar part del nucli de la Vileta. Les seves cases, que quedaren integrades dins el barri, foren enderrocades fa dècades.

Darrera actualització de dimecres, 9 de maig de 2012 14:41
Llegiu-ne més...
 
Son Llull (Son Rapinya) PDF Imprimeix Correu electrònic

Son LlullEl barri de Son Rapinya nasqué de l’establiment del rafal de Son Llull, l’origen del qual es remunta a la segona meitat del segle XVI. Del seu antic conjunt arquitectònic no queda res. Les úniques restes que han perdurat són tres habitatges unifamiliars que els Llull construïren al seu lloc a les darreries del segle XIX.

Darrera actualització de diumenge, 25 de setembre de 2011 09:28
Llegiu-ne més...
 
Son Magraner PDF Imprimeix Correu electrònic

Son MagranerPropietat durant segles de la família Puigdorfila, bona part de Son Magraner fou establida el 1842, donant origen al barri de Son Espanyol, que prengué el nom de la possessió homònima, de major superfície, establida el 1845. Des de 1884, pertany a la família Lledó, de Son Lledó.

Darrera actualització de dissabte, 24 de setembre de 2011 20:16
Llegiu-ne més...
 
Son Malferit PDF Imprimeix Correu electrònic

Son MalferitEl setembre de 2006, el botxí de ferro reduí a un caramull d’enderrocs les cases de Son Malferit, situades a l’horta d’Avall, al lloc de la Soledat Vella. El decenni de 2000-10, la zona de llevant patí la destrucció massiva de desenes d’elements patrimonials per preparar els seus terrenys per a la construcció d’un polígon industrial i de serveis que, encara a dia d’avui, és pràcticament un desert d’asfalt.

Darrera actualització de dilluns, 3 de gener de 2011 19:36
Llegiu-ne més...
 
Son Martorell PDF Imprimeix Correu electrònic

Son MartorellA principis del segle XX, Progrés Urbà intentà convertir els terrenys de Son Martorell en una ciutat jardí, a imitació de les garden cities angleses o les siedlungen alemanyes, però la idea fracassà. L’únic vestigi que ens resta d’aquell somni és l’hotel Ciutat Jardí.

Darrera actualització de dijous, 15 de novembre de 2012 22:25
Llegiu-ne més...
 
Son Moix Blanc PDF Imprimeix Correu electrònic

Son Moix BlancPer a molts, Son Moix és el nom d’un poliesportiu o d’un estadi de futbol. A la Palma urbanística i urbanitzadora del segle XXI, no hi tenen cabuda les antigues possessions. El creixement urbanístic, d’una banda, i l’ànsia de negoci, de l’altra, han acabat convertint el patrimoni rural en moneda de canvi per a interessos que poc tenen a veure amb la protecció patrimonial.

Son Moix Blanc fou un antic rafal de Ciutat situat al lloc del Vinyet, del qual, emperò, només n’ha sobreviscut el topònim.

Darrera actualització de dimecres, 24 de febrer de 2010 17:14
Llegiu-ne més...
 
Son Moix Negre PDF Imprimeix Correu electrònic

Son Moix NegreVora l’antic camí d’Estellencs, al lloc que avui ocupa l’aparcament aferrat a les pistes de tennis del poliesportiu municipal, s’hi alçaven les antigues cases de Son Moix Negre. El darrer quart del segle XX, s’inicià a la contrada un procés urbanitzador imparable, consolidat el decenni de 2000, que convertí ametlerars en complex esportiu i zona residencial.

Son Moix Negre fou un antic rafal de Ciutat situat al lloc del Vinyet, del qual, emperò, només n’ha sobreviscut la meitat del topònim.

Darrera actualització de dilluns, 9 d'agost de 2010 19:59
Llegiu-ne més...
 
Son Molines PDF Imprimeix Correu electrònic

Son MolinesSon Molines era un antic rafal situat al lloc de la Soledat Vella, a l’horta d’Avall, que desaparegué amb la parcel·lació dels seus terrenys, promoguda per Josep Zaforteza Musoles entre 1934-52.

Darrera actualització de divendres, 21 de maig de 2010 13:19
Llegiu-ne més...
 
Son Morlà PDF Imprimeix Correu electrònic

Son MorlàEntre el Molinar i el Coll d’en Rabassa, vora l’autopista de Llucmajor, es conserva una franja de sòl rústic d’unes 150 quarterades amb diversos horts i rafals, entre els quals destaca Son Morlà, que ocupava antigament bona part d’aquesta contrada fins a la mar.

Darrera actualització de dimarts, 15 de març de 2011 08:37
Llegiu-ne més...
 
Son Morro PDF Imprimeix Correu electrònic

Son MorroEntre els camins de Sineu i de Manacor, al lloc de la Soledat Vella, trobam un dels rafals més antics que ha sobreviscut fins al segle XXI, a pesar del desmesurat procés d’urbanització que pateix la zona i que acabarà unint Ciutat amb Son Ferriol. La greu transformació de l’entorn, que ha situat les cases de Son Morro al bell mig d’un polígon de serveis, desdibuixa ferm el paisatge en què foren bastides.

Darrera actualització de dilluns, 8 de febrer de 2010 20:02
Llegiu-ne més...
 
Son Mosson PDF Imprimeix Correu electrònic

Son MossonDesprés d’un frondós pinar que s’estenia al costat de la carretera, enfilades sobre un turó, hi havia les imponents cases de Son Mosson Nou, construïdes amb el marès de les seves pedreres i destruïdes per Nemesio Suárez, director de l’aeroport de Son Santjoan, el 20 d’abril de 2009.

Darrera actualització de dissabte, 26 de març de 2011 18:36
Llegiu-ne més...
 
Son Muntaner PDF Imprimeix Correu electrònic

Son MuntanerTal volta, una de les panoràmiques més privilegiades sobre la badia de Palma s’observa des de les cases de possessió de Son Muntaner, construïdes el 1597 sobre uns antics terrenys de Son Vida.

Darrera actualització de dimecres, 9 de febrer de 2011 22:24
Llegiu-ne més...
 
Son Nicolau PDF Imprimeix Correu electrònic

Son NicolauVora la Indioteria, al límit de la partió amb el terme de Marratxí, s’estén la planícia de Son Nicolau, els terrenys de la qual eren d’una gran capacitat agropecuària. La pressió urbanística ha provocat la pèrdua irreversible del seu caràcter rural.

Darrera actualització de dimecres, 18 de maig de 2011 21:43
Llegiu-ne més...
 
Son Oliver PDF Imprimeix Correu electrònic

Son OliverAl marge esquerre de la carretera de Palma a Sóller, poc després de passar la multimilionària estació de metro fantasma de Son Sardina, ens sorprèn gratament la presència d’una esvelta casa del segle XVIII, que ens assenyala la ubicació del rafal de Son Oliver, denominat també Can Pota.

Darrera actualització de dilluns, 13 de juny de 2011 22:04
Llegiu-ne més...
 
Son Oliveret PDF Imprimeix Correu electrònic

Son OliveretA banda i banda de l’autopista de Llucmajor resten, talment un museu de l’horror, les romanalles d’alguns horts i rafals que conformaven la denominada horta d’Avall, assetjada pel creixement urbanístic desordenat, desorbitat i sense sentit dissenyat des de Cort. Un d’aquests rafals és Son Oliveret, el conjunt arquitectònic del qual es troba en un avançat estat de deteriorament, fruit de la deixadesa i de les ocupacions il·legals a què ha estat sotmès les darreres dècades.

Darrera actualització de dilluns, 29 de març de 2010 21:58
Llegiu-ne més...
 
Son Oms PDF Imprimeix Correu electrònic

Son Oms

Sa madona de Son Oms
diuen que és tan estufada
i dins sa fava parada
hi trobaren uns calçons.1

 

 

Les cases de Son Oms, amb la seva torre de defensa, es troben aïllades damunt un turonet, vora el camí de Muntanya, pel qual passaven antigament ramats transhumants que anaven de la marina de Llucmajor a la serra de Tramuntana.

______

1 Glosa recollida per Josep Mascaró Pasarius.

Darrera actualització de dilluns, 8 de febrer de 2010 20:04
Llegiu-ne més...
 
Son Pacs PDF Imprimeix Correu electrònic

Son PacsQuan abandonam la presó, ben a prop dels polígons industrials, crida l’atenció observar a mà esquerra les dues fileres d’esvelts fassers que delaten l’existència d’una antiga possessió.

Darrera actualització de dilluns, 8 de febrer de 2010 20:07
Llegiu-ne més...
 
Son Palerm PDF Imprimeix Correu electrònic

Son PalermLes cases de Son Palerm eren senzilles, d’una bellesa exquisida, amb una peculiar disposició de la teulada a la manera de les esglésies llombardes. Una fotografia de Byne i Stapley del decenni de 1920 és l’únic testimoni que en resta.

Darrera actualització de diumenge, 27 de gener de 2013 21:29
Llegiu-ne més...
 
Son Palou PDF Imprimeix Correu electrònic

Son PalouEntre el torrent Gros i la carretera Vella de Sineu, prop del terme de Marratxí, se situa Son Palou, documentat des d’almanco el segle XVII. Actualment, la finca és dedicada a la producció ecològica de taronges, mandarines, melicotons i figues.

Darrera actualització de dilluns, 6 d'agost de 2012 08:43
Llegiu-ne més...
 
Son Pardo PDF Imprimeix Correu electrònic

Son PardoLes cases de Son Pardo, datades dels segles XVI-XVII, són una important mostra de l’arquitectura senyorial rural. La via de cintura i l’enllaç amb la carretera de Sóller, d’una banda, i l’Hipòdrom i el carrer de Sant Francesc de Sales, de l’altra, mutilaren per complet l’entorn de les cases i provocaren grans modificacions en els terrenys que envolten aquest edifici aïllat.

Darrera actualització de dijous, 5 d'agost de 2010 19:32
Llegiu-ne més...
 
Son Peretó PDF Imprimeix Correu electrònic

Son PeretóLes cases de Son Peretó són un exemple de tipologia tradicional combinada amb la idea de vil·la italiana. Construïdes el segle XVIII, foren reformades, el 1855, pel mestre d’obres Miquel Ferrà Font.

D’uns anys ençà, les persones aspirants a la batlia de Ciutat anuncien i prometen amb bombo i platerets la rehabilitació de l’edifici per albergar alguna mena d’equipament municipal, però el temps passa i el casal continua deteriorant-se.

Darrera actualització de dilluns, 8 de febrer de 2010 20:09
Llegiu-ne més...
 
Son Pi PDF Imprimeix Correu electrònic

Son PiAl límit de migjorn del barri del Rafal Nou, entre el torrent d’en Barberà i el camí Salard, s’estén una fèrtil àrea rural ocupada per tot un seguit de petits horts o rafals que, a poc a poc, han quedat engolits pel creixement urbanístic. La crisi del totxo ha concedit una treva als terrenys de Son Pi, que semblen una mena d’oasi.

Darrera actualització de dimecres, 12 d'octubre de 2011 17:20
Llegiu-ne més...
 
Son Pisà PDF Imprimeix Correu electrònic

Son PisàEn paraules de Pep Roig, Son Pisà, com el fènix, ha renascut de les seves cendres, doncs, si antigament era una esvelta casa de la perifèria rural de Palma, ara és un edifici singular enmig d’una zona urbana de la ciutat.

Situades damunt un turonet flanquejat pel transitat carrer de Pasqual Ribot, les antigues cases presenten avui una nova aparença, completament reformades, emperò amb la seva originària configuració i disposició.

Darrera actualització de dissabte, 12 de juny de 2010 17:37
Llegiu-ne més...
 
Son Ponç dels Ullastres PDF Imprimeix Correu electrònic

Son Ponç dels Ullastres

Son Ponç dels Ullastres era una de les possessions més extenses del pla de Sant Llorenç. Establida a principis del segle XX, ha estat l’origen de nombroses propietats menors, algunes de les quals han pres part de l’antropotopònim per generar-ne de nous, com ara Son Ponç Nou, Son Ponç Nou d’en Company i Son Ponç del Cós.

Darrera actualització de dijous, 5 de maig de 2011 21:37
Llegiu-ne més...
 
Son Pont de la Terra PDF Imprimeix Correu electrònic

Son Pont de la TerraSon Pont de la Terra és un dels pocs rafals ciutadans que, tot i trobar-se molt a prop de nuclis urbanitzats, encara manté el seu caràcter rural. L’estudi de la seva història ens transporta, ni més ni menys, al temps dels àrabs.

Darrera actualització de dimecres, 25 d'agost de 2010 17:07
Llegiu-ne més...
 
Son Puig PDF Imprimeix Correu electrònic

Son PuigEls terrenys de Son Puig són situats just al límit del polígon industrial i de serveis de Llevant. El conjunt conserva interessants elements, com ara una torre, un molí de vent fariner i les restes d’una sínia, entre d’altres, però no està catalogat i no gaudeix de cap mena de protecció. Serveixi aquesta fitxa per preservar-ne la memòria quan desaparegui.

Darrera actualització de dilluns, 8 de febrer de 2010 20:32
Llegiu-ne més...
 
Son Puigdorfila PDF Imprimeix Correu electrònic

Son PuigdorfilaL’antic rafal de Son Puigdorfila es remunta a la primera meitat del segle XVII, quan Gaspar de Puigdorfila heretà la Torre d’en Morlà i l’annexionà a les terres que ja posseïa la família a la contrada el segle XVI.

Darrera actualització de diumenge, 9 de juny de 2013 09:41
Llegiu-ne més...
 
Son Putxet PDF Imprimeix Correu electrònic

Son PutxetCom a conseqüència del procés desamortitzador, els dominics perderen totes les seves propietats, una de les quals era Son Putxet, que fou adquirida en subhasta per Miquel Humbert, artífex de les cases de Son Puig, avui abandonades i víctimes d’actes vandàlics.

Darrera actualització de divendres, 9 de desembre de 2011 16:10
Llegiu-ne més...
 
Son Quint PDF Imprimeix Correu electrònic

Son QuintSon Quint fou una de les possessions més importants del terme de la ciutat, no només per la seva extensió, que arribava gairebé a les 700 quarterades i s’endinsava dins els termes de Calvià i Puigpunyent, sinó també per les seves imponents cases, que foren enderrocades injustament el 1974 per una manca de sensibilitat absoluta dels promotors i de l’Ajuntament de Palma.

Darrera actualització de dilluns, 31 de gener de 2011 21:38
Llegiu-ne més...
 
Son Ramions PDF Imprimeix Correu electrònic

Son RamionsAlguns rafals ciutadans han esdevengut icones per la magnificència present o pretèrita de les seves cases. D’altres, emperò, s’hi han convertit no per la seva vàlua arquitectònica, que podríem discutir, sinó per la resistència numantina a esser devorats pel setge urbanístic a què estan sotmesos. Son Ramions i Son Ramis de la Soledat, sens dubte, s’adscriuen al segon grup, i, de moment, gràcies a la crisi, gaudeixen d’una treva que no sabem quin temps durarà.

Darrera actualització de dilluns, 15 de febrer de 2010 18:54
Llegiu-ne més...
 
Son Reus PDF Imprimeix Correu electrònic

Son ReusFins a la seva transformació, a finals del segle XX, en l’abocador de Mallorca, Son Reus fou una important possessió del terme de Ciutat, que a més gaudia del dret de percebre aigua de la font de Mestre Pere, origen de nombroses disputes entre els cartoixans de Valldemossa i els grans terratinents.

Darrera actualització de dissabte, 10 de juliol de 2010 18:24
Llegiu-ne més...
 
Son Roca del Garroverar PDF Imprimeix Correu electrònic

Son Roca del GarroverarMolt a prop de Son Ferriol, devora l’Ma-30, s’estenen els terrenys de Son Roca del Garroverar, cedits des de 1999 a l’associació Amadip-Esment perquè hi desenvolupi el seu projecte de formació i ocupació per a persones amb discapacitat intel·lectual. El rafal és part del llegat que la família Weyler deixà a l’Ajuntament de Palma.

Darrera actualització de dimarts, 12 de juny de 2012 21:19
Llegiu-ne més...
 
Son Rossinyol PDF Imprimeix Correu electrònic

Son RossinyolEl Coll d’en Rabassa no escapà tampoc de la disbauxa del totxo que d’un dia per l’altre convertia, gràcies a la complicitat de polítics i banquers, esponerosos ametlerars en barroeres urbanitzacions fantasma, generant sucoses plusvàlues als especuladors que han enfonsat l’economia. Les fèrtils terres de Son Rossinyol estigueren a punt de transformar-se, fins i tot, en un desbaratat estadi de futbol fora mida. Afortunadament, la crisi acabà amb els somnis megalòmans d’un il·luminat que pretenia fer de Mallorca un parc temàtic.

Darrera actualització de dimecres, 22 de juny de 2011 21:35
Llegiu-ne més...
 
Son Rossinyol PDF Imprimeix Correu electrònic

Son RossinyolSon Rossinyol és una de les darreres propietats del lloc del Vinyet que encara romanen sense urbanitzar. Si ningú no hi posa remei, les 17 quarterades d’aquest antic rafal acabaran engolides pel polígon industrial i de serveis projectat a la zona.

Darrera actualització de dimecres, 13 de juliol de 2011 23:44
Llegiu-ne més...
 
Son Santiscle PDF Imprimeix Correu electrònic

Son SantiscleBen davant l’estadi municipal de Son Moix Negre, s’alçaven imponents les cases de Son Santiscle o del Rafal, que pertanyeren durant dos segles i mig als avantpassats dels germans Forteza Pinya.

El futur de les cases era incert a causa de la imminent construcció als seus terrenys d’un polígon industrial i de serveis. Un simple gest de Cort fet a temps n’hauria impedit l’esbucament.

Darrera actualització de dilluns, 8 de febrer de 2010 20:34
Llegiu-ne més...
 
Son Santjoan PDF Imprimeix Correu electrònic

Son SantjoanSon Santjoan és una antiga possessió de l’Horta de Llevant que fou ocupada gairebé íntegrament per l’aeroport a mitjan segle XX. La transformació dels terrenys en horta a principis del segle XX i la construcció de l’aeroport en ple boom turístic suposaren l’inici de la destrucció, entre d’altres, d’un dels jaciments prehistòrics més destacables de Mallorca.

Darrera actualització de dissabte, 5 de maig de 2012 21:14
Llegiu-ne més...
 
Son Serra Perera PDF Imprimeix Correu electrònic

Son Serra PereraLes cases de Son Serra Perera són d’una composició senzilla i equilibrada, que representen amb mèrit la tipologia de les possessions mallorquines. La transformació del casal en centre d’oci i cultura, després d’una rehabilitació impecable que li ha injectat molts d’anys de vida, permetrà que les persones interessades puguin visitar-la. En una època en què el patrimoni rural ciutadà és menyspreat contínuament per les administracions de qualsevol color polític i per alguns propietaris, són de lloar actuacions d’aquest tipus.

Darrera actualització de dilluns, 8 de febrer de 2010 20:39
Llegiu-ne més...
 
Son Sunyer PDF Imprimeix Correu electrònic

Son SunyerSon Sunyer era la possessió més extensa del terme de Ciutat, amb una superfície de 1.110 quarterades sense les seves pertinences, amb les quals en sumava més de 2.000. Les cases se situen dalt d’un turonet, des del qual es domina tot el pla de Sant Jordi.

Darrera actualització de dilluns, 8 de febrer de 2010 20:48
Llegiu-ne més...
 
Son Suredeta PDF Imprimeix Correu electrònic

Son SuredetaDes d’aquests bells paratges podria esser ben bé que el rei En Jaume pronunciàs el primer eslògan turístic de la ciutat de Mallorca: «[...] e vim Mallorques, e semblà’ns la plus bella vila que anc haguéssem vista, jo ni aquells qui ab nós eren.» La possessió gaudeix d’una situació privilegiada, a la serra de na Burguesa, amb vista sobre la badia, només desvirtuada per la proximitat de la base Jaume II.

Darrera actualització de diumenge, 13 de març de 2011 23:02
Llegiu-ne més...
 
Son Valentí PDF Imprimeix Correu electrònic

Son ValentíA l’alçada de la sortida 7A de l’Ma-20, en direcció Andratx, ens sorprèn la visió sobtada, dalt d’un turonet, d’unes antigues cases aïllades, totalment descontextualitzades de l’entorn immediat, que esbossen com devia esser aquell paisatge rural de Ciutat de no fa gaire. Les terres de conreu han estat envaïdes per la via de cintura, el polígon i part del cementeri.

Darrera actualització de dilluns, 8 de febrer de 2010 20:49
Llegiu-ne més...
 
Son Vallespir PDF Imprimeix Correu electrònic

Son VallespirUna torre de molí i un safareig és el que resta de l’hort de Son Vallespir, documentat des de principis del segle XIX. Els seus terrenys seran ocupats per la macrourbanització de Son Bordoi, que acabarà amb una important àrea rural situada entre els nuclis urbans del Molinar i el Coll d’en Rabassa.

Llegiu-ne més...
 
Son Vida PDF Imprimeix Correu electrònic

Son VidaD’unes dècades ençà, Son Vida s’ha associat al luxe i a la distinció, però seria injust conferir-li únicament aquestes qualitats i esborrar de la memòria el seu passat històric, que la convertí en una de les possessions més importants del terme de Ciutat, propietat de les famílies Vida, Desmàs i Trullols.

Darrera actualització de dimecres, 2 de febrer de 2011 20:09
Llegiu-ne més...
 
Son Ximelis PDF Imprimeix Correu electrònic

Son XimelisSon Ximelis fou un important rafal del lloc del Vinyet que visqué el seu màxim esplendor amb Josep Bassa Conrado, propietari que en fou entre els segles XVII-XVIII, artífex de les cases actuals, que albergaven part de la seva biblioteca privada, una de les més grans de l’Illa.

Darrera actualització de divendres, 23 de setembre de 2011 21:23
Llegiu-ne més...
 
Xorrigo PDF Imprimeix Correu electrònic

XorrigoLes cases de Xorrigo es troben aïllades enmig d’uns bellíssims paratges, a l’extrem de gregal del terme de Palma, fent partió amb els d’Algaida i Santa Eugènia. Envoltades per prop de 1.000 quarterades d’ametlerars i garroverars, les cases són damunt una elevació des d’on es domina el pla de Sant Jordi i la ciutat.

Darrera actualització de dissabte, 31 de juliol de 2010 11:43
Llegiu-ne més...
 


Joomla Templates by Joomlashack