La indústria cervesera a Mallorca: creació, desenvolupament i expansió PDF Imprimeix Correu electrònic
divendres, 25 de desembre de 2009 22:44

La indústria de la cervesa a Mallorca representà inicialment un intent de producció autòctona i independent dels grans grups dels quals finalment passà a dependre. A la darrera etapa, la producció cervesera mallorquina fou controlada pels grans grups cervesers de l’Estat espanyol Damm SA i La Cruz del Campo SA.

La indústria de la producció de la cervesa a Mallorca s’inicià amb la fundació de l’empresa La Rosa Blanca SA, el 12 de gener de 1924, que sobrevisqué fins al 1971, quan fou comprada per l’altra fàbrica cervesera Pripps Española SA, creada el 1962. És a dir, que, entre el 1962 i la data de fusió d’ambdues empreses, funcionaren a Mallorca dues fàbriques de producció de cervesa, que representaren l’intent d’implantació d’un tipus d’indústria de begudes de forta demanda illenca.

La primera indústria cervesera creada el 1924, La Rosa Blanca SA, ubicada al carrer de la Protectora, dins el casc urbà de Ciutat, fou l’única productora illenca fins a l’arribada de Pripps Española SA, en el moment que començà l’envol del turisme. Es dedicava a la producció de cervesa en envàs de tipus familiar donant bàsicament resposta a la demanda pausada però creixent de la societat urbana de les Illes, que experimentà un notable creixement des de la dècada de 1940, i també del turisme que ens arribà fins al decenni de 1960. Aquesta empresa, que bàsicament comercialitzava la producció de botelles de litre, entrà en la dècada de 1960 en una etapa problemàtica lligada, d’una part, amb el lloc de la seva ubicació en el centre de la ciutat i, de l’altra, amb la impossibilitat d’ampliació, renovació i adaptació de nova tecnologia del sector per problemes de capitalització.

La segona indústria cervesera balear no començà fins al 1962, en el moment de la consolidació del turisme de masses a les Illes. La societat Pripps Española SA, nascuda amb capital suec i espanyol a parts iguals, amb una visió de futur respecte a les perspectives de l’augment del consum de cervesa lligat a la demanda del turisme, s’instal·là a Son Molines, als voltants de Palma, un indret amb bona situació respecte a la xarxa de carreteres per a la distribució del producte cerveser. El 1964, tragué al mercat la marca de cervesa «Pripps» en botelles d’1/3 i 1/5 i, posteriorment, també en barrils i tanqueta per a la comercialització en aparells de pressió. Aquest darrer tret es lliga ja específicament amb la consolidació del turisme anglès i alemany, que demanava cada vegada més establiments de begudes on es consumia generalment cervesa. Per les dificultats de viabilitat econòmica de la primera fàbrica cervesera, La Rosa Blanca SA, el mes de setembre de 1969 s’iniciaren converses per a una possible fusió amb la societat Pripps Española SA, que culminaren positivament el setembre de 1971 amb l’acord de compra de l’empresa La Rosa Blanca SA, amb plantilla, flota de vehicles i part de la maquinària, per l’empresa Pripps Española SA. La marca «Rosa Blanca», que era la líder del mercat illenc de la cervesa quant a l’envàs familiar de litre, aportà també la concessió de fabricació de la marca holandesa «Falcon», que a partir d’aquella data també serà comercialitzada per l’empresa compradora.

Els esdeveniments econòmics i de capital incidiren sobre l’empresa anterior i, el 1972, es constituí la societat SA Balear de Cervezas per part d’un grup d’accionistes espanyols de Pripps Española SA, encapçalats per l’industrial català Josep Suñer i Martínez, que comprà la fàbrica de Son Molines a Pripps Española SA, traspassant a la nova societat tota la plantilla i les instal·lacions industrials. Aquesta nova fase de l’única indústria cervesera de les Illes implicà que, el 1973, s’arribàs a la producció de 70.000 hl comercialitzant les marques «Rosa Blanca» en botelles d’un litre i la nova «Dorada Balear» en formats d’1/3 i 1/5 i en barrils, i deixant de fabricar les marques «Pripps» i «Falcon».

Entre 1975-77, la societat SA Balear de Cervezas travessà una etapa d’alts i baixos pels problemes de les fluctuacions del mercat i de competència amb els grans grups estatals de producció cervesera. Fou una etapa de lluita per la supervivència d’una petita empresa cervesera sense connexió ni associació amb altres empreses estatals, que intentaven monopolitzar el sector cerveser de les Illes pel gran creixement de la demanda experimentat amb l’arribada del turisme de massa i la fermança del costum de la població resident a la beguda de la cervesa. Amb aquestes circumstàncies, l’empresa SA Balear de Cervezas es trobà impossibilitada de superar el seu sòtil del voltant dels 70.000 hl, i veié agreujada la seva situació a causa de la inflació i l’estancament dels preus. Així, el mes de setembre de 1977, es procedí a la compra de les accions de la societat per part dels grups cervesers estatals de Damm SA i La Cruz del Campo SA, que començaren una ampliació i modernització de la fàbrica. El 1978, s’inicià la fabricació de la marca «Estrella Dorada» del grup Damm, que s’uní a les anteriors de «Dorada Balear» i «Rosa Blanca». La «Dorada Balear» substituí les importacions que de la mateixa marca es realitzaven abans de la compra. El 1980, s’hi afegí la fabricació de la cervesa familiar «Xibeca», també de la casa Damm. D’aquesta manera, l’única empresa cervesera que funcionava a les Illes ultrapassava, el 1984, els 170.000 hl i, el 1987, els 20 milions de litres.

Pere A. Salvà i Tomàs, a Vinyes i vins: mil anys d’història (Universitat de Barcelona, 1993)

 
Joomla Templates by Joomlashack