Caterina Safortesa i de Togores, La Gran Cristiana (Palma 1833-1912) PDF Imprimeix Correu electrònic

Caterina Safortesa i de Togores

Caterina Safortesa i de Togores (1833-1912). Foto: GEM

Senyora de la noblesa mallorquina pertanyent a la família Quint, de Palma. Es casà (1856) amb Marià de Vilallonga i de Togores, nét del darrer comte d’Aiamans. Des de la mort del seu marit (1868), administrà el patrimoni dels Vilallonga-Desbrull que, devers el 1870, era el segon de l’Illa. Comptava, entre d’altres, amb les possessions de Son Rossinyol (Santanyí i Palma), la Torre de Son Granada (Llucmajor), el Teix (Bunyola i Deià), la Dragonera (Andratx), Son Maixella i Son Olesa (Esporles i Valldemossa), Son Angelats (Sóller), nombrosos horts a Pollença, Artà, Esporles i Valldemossa; diversos trossos de terra a molts de municipis de l’illa; posades als pobles de Manacor i Llucmajor, i una casa amb jardí al costat de Bellver. El centre de tot el patrimoni el constituïren les cases majors de Palma al carrer de la Portella, conegudes precisament com a Ca la Gran Cristiana i actualment seu del Museu de Mallorca. Gairebé totes les possessions gaudien de cases urbanes. La preferida per aquesta senyora era la de Son Angelats (Sóller), de la qual rehabilità el casal i projectà la reforma del jardí. Donà suport, de la mateixa manera que una part de la noblesa illenca, a la causa carlina i, per aquest motiu, ha passat a la història amb el nom de la Gran Cristiana. Participà, si més no econòmicament i a través de les tertúlies organitzades a ca seva, en el desembarcament (1860) de Sant Carles de la Ràpita dirigit per Jaime Ortega, capità general de les Illes Balears; sembla que fins i tot un dels vaixells que ella havia noliejat arribà a Tortosa. El 1872, quan s’inicià la tercera guerra carlina, hi tornà a donar suport i, el 1874, com molts d’altres nobles mallorquins que també l’havien subvencionada, fou desterrada i els seus béns li foren embargats. Sembla que el mes de maig d’aquell mateix any, des de capitania, li comunicaren que tenia 24 hores per sortir de l’Illa i partir cap a Guadalajara, desterrada. Segons la llegenda, burlà les autoritats i sortí aquell vespre (acompanyada de les seves cinc filles, criats, criades i capella) cap a Sóller. Allà s’embarcà en una nau anomenada «El Gallo» amb destinació a França. S’instal·là a Montpeller, on llogà una vil·la i hi romangué fins que li arribà la notícia que Alfons XII havia estat proclamat rei d’Espanya i que s’havia concertat una pau. Sembla que tornà a Mallorca durant els primers mesos de 1875.

Antònia Morey Tous (GEM, XV, 35)

Darrera actualització de dimecres, 22 de juny de 2011 21:06
 
Joomla Templates by Joomlashack